Rafa Benítez: "Hi ha gent que no té títols ni eixes experiències, però nosaltres les tenim"

Rafa Benítez va ser un dels grans artífexs de la consecució del títol de lliga que el Valencia CF va aconseguir la temporada 2001-02. En la seua primera temporada al capdavant de la banqueta de Mestalla, el tècnic madrileny va donar continuïtat a la gran faena que es feia per a portar a l'equip fins al més alt de la classificació. Benítez ha compartit els seus records d'eixa gran temporada en VCF MEDIA.

L'inici d'una gran època

Eixa lliga, la següent i la UEFA va ser fruit del treball de molta gent. S'estaven fent bé les coses ja amb Cúper. La unió de tot el món ens va fer ser cada vegada més forts i creure en les nostres possibilitats.

Record necessari

Hi ha gent que qüestiona i critica que es recorde això després de 20 anys, però no s'adona de la realitat. Hi ha gent que no té res a recordar. No tenen títols ni aqueixes experiències. Nosaltres, afortunadament, les tenim. I hem de transmetre-li a la gent jove que sí, que encara que ha passat temps, es va aconseguir. Cal acostar-se a eixa mena de coses perquè tens el record i saps com es va aconseguir.

Un rival 'galàctic'

El Real Madrid tenia un equipàs i en totes les posicions tenien jugadors de primer nivell mundial. Nosaltres, el que vam fer bé va ser estar units. Teníem un equip molt equilibrat. L'equip va ser sòlid. Va anar creixent durant la temporada i tenia cada vegada més confiança. Era un equip que podia defendre bé, atacar, contraatacar i adaptar-se a les situacions per a traure el màxim rendiment possible. Jugadors com Mista, Curro Torres o Vicente van anar creixent en eixe equip al costat dels Ayala, Pellegrino o Carboni, que ja estaven consolidats.

Superior a tots

Vam heretar un bon equip amb una bona faena anterior d'Héctor Cúper. Li vam pegar una volta de rosca més per a ser un poc més ofensius i equilibrats. I els rivals que teníem van estar bé. A més del Real Madrid i el Barcelona, van estar també el Deportivo, el Villarreal i el Atlético de Madrid. Vam ser capaços de superar-los perquè es van fer moltes coses bé. Es va crear un equip molt compacte i unit. A poc a poc, es va anar creant una gran comunió amb l'afició i Mestalla es va fer fort. Es van donar les circumstàncies d'un equip amb molta confiança que va anar creixent dia a dia. I, al final, van ser uns anys en què l'equip va mantindre un nivell molt alt i va ser una època gloriosa.

Treball i qualitat

Era un equip molt treballador, però que també tenia qualitat. Angulo, per exemple, era un jugador polivalent, però tenia qualitat i treia rendiment a les seues condicions. Aimar era un jugador amb molt de talent que, envoltat de jugadors de treball, podia rendir molt més. Baraja arribava millor que ningú a l'àrea. I, a partir d'ací, hi havia jugadors com Vicente o Kily que eren desequilibrants. Crec que l'equip era molt equilibrat. Tot el món destacava la parella Albelda – Baraja, que funcionava a la perfecció. Però, en la dreta amb Rufete i Angulo, o en l'esquerra amb Kily i Vicente, teníem desequilibri, anada i tornada, treball defensiu. La qualitat no és només la qualitat tècnica. La qualitat és fer el correcte en el moment just i nosaltres ho féiem moltes vegades.

Equilibri per bandera

Sempre he tractat que tots els meus equips tinguen equilibri, que és el que et fa ser competitiu i tindre possibilitats guanyar títols i aconseguir els objectius. Si jo no recorde malament, eixe equip encaixava molts menys gols que el Real Madrid i, al final de la temporada, havíem marcat només un gol menys. El dia de l'Albacete, que vaig pillar un cabreig tremend, si haguérem marcat algun gol més, hauríem sigut l'equip més golejador a més del menys golejat. L'equip era equilibrat. Era capaç d'atacar amb els laterals, els jugadors de banda, el punta o el mitja punta. I, alhora, defensar amb tots ells per a ajudar a Cañizares o Palop.

Moment clau

En gener li vaig dir a diversos futbolistes que anàvem a guanyar la lliga. Ells van pensar que estava boig. Però, des d'eixe moment, l'equip va anar creixent. L'equip arribava bé per fora, jugava bé entre línies i també tenia perill amb xuts des de lluny.

Remuntada a Mestalla

El partit contra l'Espanyol a Mestalla va ser una confirmació d'un equip que creu en si mateix. Ens quedem amb 10 i vam ser capaços de remuntar. Es va produir també un plus de comunió amb l'afició. Remuntar i estar tan prop de l'objectiu, com es va fer, ens va unir molt a la gent. Eixe partit va ser el colofó d'un equip que estava creixent i que va posar la cirera en el pastís en guanyar la lliga.

Rendiment creixent

El públic, quan està en comunió amb l'equip, sempre et dona un plus. Això el jugador ho sap. És molt important que la percepció del jugador en el seu estadi siga positiva, que sàpien que el públic els ajudarà. Eixe any va anar creixent el suport i els jugadors van anar rendint cada vegada més.

Units per a aconseguir els objectius

Les noves generacions han d'adonar-se que l'esport ens ha d'ajudar, unir i servir per a expressar-nos. Si som positius, fem costat al nostre equip, als nostres jugadors i estem tots units, estem més prop d'aconseguir els objectius.

Un partit més

No pots canviar moltes coses. Has d'arribar a la prèvia del partit fent les mateixes coses. Tots tenim les nostres rutines. No recorde els detalls, però estic convençut que el partit contra el Màlaga vam fer les mateixes coses que solíem fer.

Retorn a Mestalla

Aquell moment va ser entranyable. Arribar allí, amb el Real Madrid, i que el públic et done suport va ser una gran satisfacció a nivell personal. Estic molt agraït a tota l'afició del Valencia CF, que sempre s'ha portat molt bé amb mi.